Gegants de L'Arboç

L'activitat gegantera de l'Arboç es remunta a temps immemorials. Així, a les "Notes històriques de la parròquia i vila d'Arbós" de Mossèn Gaietà Viaplana i Cornet trobem la següent referencia: "El dia 23 de gener de 1770 es celebrà un solemne Ofici, assistint-hi 50 sacerdots entre seculars i regulars… La processó del Santíssim es celebrà a la tarda, precedida dels gegants, flaviol i tamborins…" . Per la mateixa font d'informació ressenyada sabem que l'any 1816 s'havien adquirit dues peces "de segona mà", (de finals del segle XVIII) els anomenats gegants de Cal Fiol dels quals avui dia la vila de l'Arboç en conserva alguns vestigis considerats els segons o tercers més antics de Catalunya: la testa i el collaret de la geganta, la corona i les quatre mans de la parella.

Chabran i la Llúcia

L'any 1827 es van estrenar el Chabran i la Llúcia. Ella simbolitza la figura d'una comtessa barcelonina i el gegant rep el nom d'un general francès que comandava les tropes de Napoleó durant la Guerra del Francès l'any 1808. Aquest general es caracteritzà per la seva crueltat envers la vila de l'Arboç a la qual va sotmetre a tota mena de vexacions: saquejos, incendis, etc. La població arbocenca, profundament ressentida amb aquest personatge, no se li ocorregué millor dia que dedicar-li un gegant en senyal de mofa per fer-lo ballar al seu antull.

Avui dia, el vell gegant Chabran i la seva parella, ambdós amb 174 anys d'antiguitat, estan catalogades com a Peces de Patrimoni per part de la Generalitat de Catalunya. L'any 1995 el Centre de Restauració de Béns Mobles va assumir oficialment la seva restauració essent les primeres peces de cultura popular tractades de la mateixa manera que un retaule atès que la testa del gegant és de fusta policromada de gran valor artístic.
L'element més característic de la personalitat del gegant és la seva gorra frígia (una mena d'estranya barretina, o gros cargol marí o corn de ciclop) considerada com a símbol de llibertat pels gavatxos, accentuat per un bigoti cargolat i l'expressió ferrenya dels seus ulls.

Els Gegants "nous"

L'any 1984 els vells gegants van ser substituïts per una rèplica exacta però de menys pes (es van alleugerir 20 kg. cadascun; els vells pesaven 85 kgs.) i amb algunes modificacions en la seva estructura interna per a fer-los més manejables. El constructor fou Xavier Jansana de Barcelona. Aquesta nova parella és la que avui dia actua dins i fora de la població i només es fa ús dels vells gegants per a ocasions molt especials: Festa Major o assistència a aniversaris d'altres gegants centenaris..

Els Nans

Pel que fa als quatre nans procedents de la casa barcelonina "El Ingenio" es van incorporar a la vida festiva de la vila en la Festa Major de 1943. Responen a unes faccions molt extenses i típiques d'aquell taller centenari. L'any 1998, dins dels actes de la festa major de l'Arboç es van presentat restaurats i amb una nova expressió, elaborada per l'artista de Vilafranca del Penedès, Dolors Sans.

Els Gegantons Gumersind i Teresina

A la mateixa festa major de 1998, es va estrenar el gegantó "Gumersind", construït per Jordi Grau de Terrassa, com a homenatge a un arbocenc ja mort, que durant la seva vida va estar directament implicat en diverses manifestacions folklòriques de l'Arboç i molt especialment com a portant del gegant Chabran.

La darrera incorporació ha estat una gegantona, "la puntaire Teresina", obra també del mateix constructor, estrenada a la festa major de l'any 2000. Com a parella del gegantó Gumersind, aquesta nova peça està inspirada en la figura d'una artesana de les puntes al coixí. Aquesta activitat ha donat nom i renom des de temps immemorials a la vila de l'Arboç. El prestigi de les seves puntes i la intensa activitat de les dones arbocenques a l'entorn d'aquesta indústria casolana, va generar un seguit d'artesanes de solera. La Teresina fou una d'elles. A la seva memòria i a tot el col·lectiu que representa, s'ha dedicat aquesta figura.

Amb aquesta incorporació de gegantons, s'obre pas a una nova agrupació de geganters infantils-juvenils.

La Colla. Sortides.

Amb la formació d'una colla estable de geganters l'any 1994, estrena de vestuari i la construcció d'un remolc per a transportar-los, l'activitat dels gegants de l'Arboç s'ha multiplicat en els darrers temps. Així, cal ressenyar l'actuació a la localitat francesa de Cavaillon l'any 1996, vila nadiua d'aquell implacable general Chabran que esmentàvem al principi. Dins el marc d'una sèrie de relacions de bona amistat que s'han inicitat arran d'aquell episodi anecdòtic del gegant Chabran, l'Arboç i Cavaillon mantenen actualment contactes cordials propiciats precisament per la figura d'aquest gegant. Aquell mateix any es va visitat la localitat zamorana de Puebla de Sanabria per acompanyar l'estrena i bateig d'uns nous gegants.
Aquestes sortides fora del Principat es repetirien els anys 1998 i 1999 amb sengels sortides a Valladolid i Zamora, respectivament, dins el "1er Encuentro de Gigantes y Gigantillas" que aquestes dues ciutats castellano-leonesas van organitzar de forma consecutiva. Durant la campanya gegantera que va de maig a octubre es fan un promig de quinze actuacions arreu de Catalunya, la major part de les quals es concerten pel sistema d'intercanvi, la qual cosa significa que la localitat visitada tornarà la visita amb els seus gegants durant la Festa Major de l'Arboç.

Nom de la Colla	Gegants i Nans de l'Arboç
Població	L'ARBOÇ DEL PENEDÈS
Cap de Colla	Paco Nogueira
Domicili	c/ Hospital, 40
Codi Postal	43720
Comarca	Baix Penedès
Telèfon	977 67 15 81