MÓRA D'EBRE
XIII CIUTAT GEGANTERA DE CATALUNYA 1998

Si voleu saber com va anar la XIII Ciutat Gegantera de Catalunya, aquí teniu un breu resum escrit i gràfic, publicat a la Nostra revista, Terra de Gegants, exemplar nº14.

Editorial.

Després d'hores de treball i més d'un maldecap, Móra es preparava per rebre prop de 4.000 geganters d'arreu de Catalunya, Principat d'Andorra, Aragó i País Valencià per participar i viure intensament la XIII Ciutat Gegantera de Catalunya-Móra d'Ebre 1998. I a tot això, cal afegir els més de 10.000 visitants que es volcaren als carrers de la Vila per presenciar el major nombre de gegants aplegats a la capital de la Ribera d'Ebre.

Divendres 4 de setembre; la festa començava.

Les set de la atarda; autoritats convidades, geganters que ja arribaven, volunatris, poble en general...Tothom era a punt a la Plaça de Baix per donar l'esclat d'inici. Els grallers de Móra comencen a fer-la sonar i els geganters omplen de gresca els carrers del passeig. Les primeres emocions s'escauen amb la inauguració del monument a la Ciutat Gegantera i els parlaments encoratgen a participar en la magna festa. Després dels plats inicials (inauguració del monument i obertura de l'exposició "El Món Geganter a Móra") la nit arriva amb un espectacle de sarsuela i diferents revetlles locals de festa. La màquina va agafant velocitat!!! Tot havia començat. Els morencs, els geganters d'arreu i altres visitants, s'ho havien passat bé? Rebíem la sensació que sí. Així doncs, a dormir unes hores, que això era tan sols el començament...

Dissabte 5 de setembre; un gran dia pels geganters.

El calor i el bon temps van guanyar territori enmig de tanta gegantada. Durant tot el dia els participants van passar-s'ho d'allò més "pipa": passeig en barca pel riu Ebre, recorreguts a cavall, "pointing" al majestuós pont, visites turístiques al Castell de Móra i als pobles de Tivissa i Miravet, estades a les piscines, esports diversos... En fí, tot un seguit d'activitats per tal de no poder parar ni un segon. La tarda es presentava com el dia de la passejada bona de les Colles Geganteres, amb la finalitat de fer ballar el millor possible llurs gegants. Prop de vuitanta colles ja van ser presents en aquesta cercavila. I els més balladors van deleitar el públñic tot oferint les seves coreografies en la mostra de balls, amb una intena d'aquests. Les més de 150 figures van descansar tota la nit, mentre els geganters van omplir la panxa tot tallant força viandes de pernil. Això feia falta, doncs la nit d'avui encara era impactant. A la mateixa hora van començar cinc revetlles: ball popular al Passeig i a la Plaça de Baix, ball folk i música tradicional a la Plaça de Dalt, rock al Poliesportiu, salsa cubana a la Plaça de Braus... i diferents festes en els locals i pubs de Móra. Qui va dormir?

Diumenge 6 de setembre; dia central de la festa.

Malgrat les cares de son, des de les sis del matí tothom va poder iniciar el dia amb un bon got de xocolta defeta per continuar amb les majestuoses i multitudinàries matinades gralleres. Tot i no haver dormit la majoria, la marxa no es va perdre en cap moment. A les vuit del matí la màquina funcionava al 100%. Els morencs esperaven les colles per rebre-les dignament i de mica en mica el Pont de l'Ebre i l'Avinguda Comarques catalanes s'anava omplint fins arribar a les 122 colles assistents. Són 2/4 de 12... "Expectativa i tensió: sortirà tot com ho haviem previst?". La macro cercavila va inundar de música i disbauxa els carrers pròxims al Passeig. Cap a la una, un cop arribats, la "Jota dels Gegants de Móra" obrí l'acte central, junt amb els parlaments del cap de colla, el sr. Josep Maria Sardà, el President de l'Agrupació, el sr Joan Tarrades, i el Batlles de Móra d'Ebre, el sr. Santiago Campos. La tensió era cada cop més forta; els geganters d'Esplugues s'acomiadaven entregant amb emoció els Gegants de Catalunya al poble de Móra d'Ebre, punt en que Móra era ja la capital mundial dels Gegants. El "Ball d'Aniversari" va servir per rebre En Treball i Na Cultura. El comiat anà a càrrec del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el sr Josep Maria Pujals, qui dirigí unes paraules encoratjadores i finalitzà la diada amb un gran esclat pirotècnic.

Al final...

El somni s'havia complert en bona mida i un poble de 5.000 habitants pot sentir-se orgullós d'haver-se proclamat "Ciutat Gegantera". De ben segur que tot el món geganter tardarà en oblidar l'estada i la bona acollida de la Ciutat. Gegantera de Móra d'Ebre 1998. A partir d'ara, Móra d'Ebre serà el centre del món geganter i ens representarà amb En Treball i Na Cultura.

Colles de gegants, grallers i dolçainers participants de les nostres comarques:

Tivissa, Santa Coloma de Queralt, Barri de Montserrat de Montblanc, Maspujols, Riudoms, L'Arboç del Penedès, Sant Carles de la Ràpita, Salou, Banyeres del Penedès, La Bisbal del Penedès, L'Ametlla de Mar, "Cavassoques" de Benissanet, Xerta, Vila-seca, amics de La Riba, Batea, La Torre de l'Espanyol, Flix, l'Hospitalet de l'Infant, Montbrió del Camp, Capçanes, Camarles, Vinebre, Valls, Sant Pere i Sant Pau, Móra La Nova, Pinell de Brai, Reus, El Perelló, Colldejou, Bot, Rasquera, Ribaroja d'Ebre, La Morera de Montsant, L'aleixar, Amposta, La Palma d'Ebre, Mont- roig del Camp, Prades, Barri del Carrilet de Reus, Vimbodí, El Morell, La Serra d'Almos, Benicarló, Maials, Matadepera i Sant Julià de Lòria.

 

Record per a la prosperitat: La Colla Gegantera de Móra d'Ebre durant el traspàs dels Gegants de Catalunya, En Treball i Na Cultura, per part d'Esplugues de Llobregat, Ciutat Gegantera 1997.
...era el 6 de setembre de 1998.

Pàgina Principal

Ciutats Geganteres