1es. JORNADES GEGANTERES
i
I TROBADA DE GEGANTS
DE LES COMARQUES MERIDIONALS
23 I 24 D'OCTUBRE 1999. TARRAGONA
...foren aquelles unes jornades de reflexió i treball, que van servir per posar damunt la taula diferents temes, alguns dels quals manifestaven divergències de criteris entre formes d'actuar de les colles, però serviren també per un major i millor coneixement de les persones i les colles, que en principi van donar com a resultat tot un seguit de pautes per millorar la tasca del món geganter envers l'àmbit de la Cultura Popular i Tradicional...
M.Teresa Mariné i Cabrisses
Presidenta
Coordinadora de Colles de Geganters
i Grups de Grallers de les Comarques Meridionals de Catalunya.
EL REPORTATGE
Lluís Àlvarez Román
Gestor Cultural i Comentarista
d'Art
Els que d'una altra manera estem vinculats al món de la cultura, també tendim a sentir-nos partíceps de tot allò que té a veure amb l'anomenada cultura popular, és per això que, quan el passat mes d'octubre es van celebrar les 1es. Jornades Geganteres a Tarragona, organitzada per la Coordinadora de Colles de Geganters i Grups de Grallers de les Comarques Meridionals de Catalunya, vaig creure la necessitat de participar ni que fos només com oient, la qual cosa sempre és molt profitosa.
El fet que les jornades es van fer en dissbte i diumenge fou prou interessant ja què donava un ampli marge a la participació a tots els que com jo podiem estar interessats per assistir-hi a les mateixes.
L'obertura de les Jornades es va fer a la Diputació, a càrrec del seu president Sr. Josep Mariné, que fou a la vegada amfitrió ocasional, val a dir que la Diputació està molt dotada per aquestes històries, ja que és una instal.lació perfectament preparada i que disposa, a més dels serveis tècnics, d'un personal que coneix la seva feina i a més la fa molt bé.
La primera ponència la va estar a càrrec d'en Ramon Ferran, escultor, que ha fet per encàrrec molts gegants per a diferents colles, l'amic Ferran ens va explicar, en un innegable tò didàctic, els diferents processos per a la realització d'un gegant, els materials emprats, els dibuixos, les maquetes, etc. fins a la realització de l'escultura definitiva, al final de la seva intervenció es van fer diferents preguntes per part del públic, tractant d'aclarir els punts de la seva intervenció.
La segona ponència va anar a càrrec d'en Gregori Mestre, músic de les Terres de l'Ebre, que ens explica com entra la gralla a Espanya justament per l'Ebre, gràcies a un estudi força exhaustiu fet per ell mateix, on se'ns mostren els diversos noms que té aquest instrument als diferents indrets on s'utilitza, les diferències que hi ha segons el lloc geogràfic, els materials utilitzats,etc, val a dir que personalment aquesta ponència la vaig trobar força interessant, a més de recomanar la difusió de l'estudi del Gregori Mestre, sobretot per desmentir alguns pseudo-puristes de la gralla i tot el que és el seu entorn.
Com sempre en aquests casos vam tenir una pausa cafè que va servir en part per l'intercanvi de vivències i un més precís segón coneixement de les persones participants.
A continuació va intervenir en Jan Grau, tècnic del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, segurament un dels millors coneixedors del tema de Cultura Popular, amant d'un practicant de la mateixa, ell, en Jan , ens endinsà en allò que caldria que fos la Cultura Popular i Tradicional, a partir d'un anàlisi rigorós i ordenat de l'actualitat que envolta a la Cultura Popular en general i el Món geganter en particular, amb un llenguatge planer i entenedor, insinuant algunes de les pautes que tindrien que ser pràctica a seguir al Món Geganter, d'alguna manera va tractar d'elevar l'anècdota a teoria, a partir de recomanacins més o menys directes de normes a seguir sobre vestits dels geganters, tocs de gralla, entrades i sortides als diferents tipus de concentracions, cercaviles, trobades, ballades, passejades, etc., moltes d'aquestes normes estan ja recollides a les ponències del Segón Congrés de Cultura Catalana, el que fou ben acollit per la majoria d'assistents.
En acabar vam anar a dinar. Faig aquí dues acotacions marginals i personals: d'una banda, s'havia concretat amb un restaurant proper a la Diputació la preparació de dinar pels que ens haviem compromès a anar-hi en principi setze persones. Val a dir que sorprenentment ens vam presentar trenta-sis, i quina no fora la nostra sorpresa quan en un tres i no res van estar tots col·locats i perfectament atesos, per cert amb un dinar en el que tenint en compte el desgavell numèric i el preu pactat, m'atreviria a dir molt per damunt del que fóra d'esperar, el que hem far recomanar molt vivament la visita a l'esmentat restaurant, concretament davant mateix del Museu d'Art Modern al carrer Santa Anna, i que ocupa un pis antic decorat amb exquisida elegància i que et transporta al passat. D'altra banda val a dir que inesperadament vam comptar amb la presència dels senyor Vidal i Gayola, president del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional, que si bé dóna una imatge d'home fred i distant, ans l contrari és un gran coneixedor del que passa a la Cultura Popular Catalana i està pregonantment interessat per a la recerca de solucions als problemes d'aquesta.
Després del dinar, el senyor Vidal i Gayola va fer l'obertura de les lectures de les ponències presentades i les conclusions de les jornades, finalitzant aquesta jornada amb una xerrada sobre el ball de gegants a càrrec d'en J.Manuel Azuaga, de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, oferint a l'explanada de la Diputació el ball dels Gegants de La Societat a càrrec de la Colla Gegantera de La Bisbal del Penedès.
Posteriorment a la Plaça de La Font va haver-hi un sopar de germanor, amenitzat pels grups folk "Traüt de Tarí" i "Sa Cobla" que va fer ballar als presents fins a la matinada.
El segón dia de les Jornades van estar rebuts a l'edifici de l'Ajuntament de Tarragona pel regidor senyor Aregio, començant tot segit la taula rodona prevista sobre la problemàtica gegantera a Catalunya, amb intervencions de diverses persones membres de les diferents Coordinadores de Catalunya a més dels geganters assistents a l'acte.
Una vegada finalitzada la darrera sessió formal de les Jornades, va començar la cercavila que, sortint de la Plaça Corsini (Plaça del Mercat) va aplegar a més de seixanta parelles que van recorrer diferents carrers de Tarragona, la Rambla Nova i el carrer Sant Francesc fins arribar a la plaça de la Font davant de l'Ajuntament. Al llarg del recorregut els tarragonins van estar presents en quantitats soreprenents aplegant-se posteriorment a la plaça de la Font per veure la ballada final dels gegants per comarques i el ball de cloenda a càrrec d'En Treball i Na Cultura, els Gegants de Catalunya, mentre es repartien els records de les Jornades i es feien els parlaments propis d'aquests tipus d'actes, posteriorment tots els geganters s'aplegaren en un dinar de germanor per a més de mil persones que fou digna clenda de dos dies molt densos en continguts però força interessants quan a coneixement de "diferents problemàtiques que afecten i preocupen al món geganter...", com deia la Presidenta de la Coordinadora de Colles de Geganters i Grups de Grallers de les Comarques Meridionals de Catalunya en la salutació a l'opuscle editat per les Jornades.
Darrera dels dos dies de les Jornades em consta, van quedar moments no volguts pels membres de la Junta de la Coordinadora, organitzadora de les Jornades, van quedar també el cansament de les setmanes prèvies per tal d'organitzar-les, discussions, mals de cap, la tensió del darrer moment, acords que no es transformen, persones que a darrera hora no venen i les mil i una històries que conforma qualsevol organització, i més problemes quan més complexitat, però crec que per la Junta de la Coordinadora el resultat ha merescut la pena i això és l'important, perquè les Jornades han estat un punt de partida.
Per les persones que com jo vam estar d'oients i espectadors al llarg dels dos dies, només ens cal tractar d'assimilar el que es va dir i com es va dir; això ens donarà un més ampli coneixement del món de la cultura popular en general i del món geganter en particular, per tant ens ajudarà a entendre millor les seves problemàtiques, al temps que sabrem com donar millor solució a les mateixes, tanmateix als organitzadors us esperonem a que continueu la tasca començada. Ja sabem que tots els inicis són durs perquè moltes vegades no són entesos, però no dubteu que algú sempre ha de ser el primer.
La meva enhorabona i el meu suport més sincer perquè continueu "Fent Camí".
